Aigües encantades (1907), de Joan Puig i Ferreter, s’inscriu en el context dels drames d’idees i passions del modernisme

«Aigües encantades és un homenatge a la llibertat  individual, una afirmació de la voluntat de les persones que persegueixen un somni i no s’aturen davant de les pors arrelades en la comunitat. Puig i Ferreter provoca una lluita entre tradició i progrés, entre ciència i creença, entre pares i fills, entre idealistes i pragmàtics, entre religió i política perquè, de les espurnes, en surti un pensament: una vida millor sempre és possible, encara que per arribar-hi s’hagi d’oblidar tot el que hem après.  Encara que la sinceritat de la nostra revolta ens faci abandonar els que més hem estimat. »

Ramon Simó