Mesura per mesura és un gran poema sobre la condició humana. La vida i la mort, la misèria i la grandesa, la pietat i la crueltat, la virginitat i la prostitució, el sexe i el poder són els principis antagònics que fan impossible l’equilibri.

El Duc, governador immadur, decideix recuperar el control de l’Estat. Com un “jugador de rol”, abandona momentàniament la seva posició i inicia una mena de descens als inferns per tal de restablir l’ordre i la justícia.

Tria un personatge –Angelo- i el col.loca al seu lloc. La vida i la mort dependran dels seus pensaments o dels seus llavis.

La intervenció d’una novícia –Isabel- desencadenarà el conflicte. Ella no ho haurà volgut, però en aquesta estranya partida ocuparà simultàniament les posicions de víctima i de botxí.

Raons metafísiques i raons materials faran avançar l’acció. Les unes i les altres es confondran fins que del caos de la barreja n’emergeixi un nou ordre. Potser no l’ordre desitjat. O el millor ordre. El final és irònic, pervers.

Mesura per mesura és un gran poema sobre la condició humana. La vida i la mort, la misèria i la grandesa, la pietat i la crueltat, la virginitat i la prostitució, el sexe i el poder són els principis antagònics que fan impossible l’equilibri.

Shakespeare utilitza l’escenari d’una Viena crepuscular per tal d’oferir una mirada radical sobre la realitat del seu temps i de la seva gent. Viena no és res més que el mirall d’una societat intolerant, que té molts punts de contacte amb la nostra i que ens enlluerna amb uns personatges que actuen moguts pel desig i la raó, sense saber ben bé per què.  

Mesura per mesura és una obra, sens dubte, de final de mil·leni.