Lurdes Barba dirigeix aquest mordaç clàssic de Santiago Rusiñol sobre la masculinitat tòxica

En plena bancarrota nacional, les forces vives peninsulars s’esgargamellen en grotesques crides a l’heroisme, amb l’esperança de silenciar així els bramuls de l’agonia imperial. Enfront de les munions de soldats devastades pel tifus, de tant en tant s’entronitza algun jovenell que ha sobreviscut al pànic de la massacre estatal refugiat en els abusos de l’alcohol i la sexualitat destructiva. I, mentre la maquinària bèl·lica no s’atura, les famílies treballadores malden per retenir uns fills a qui són incapaces d’oferir projectes vitals il·lusionants més enllà de les agres dinàmiques d’una economia productiva buidada d’horitzons afectius.

Subtítols amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull