“La felicitat no la podem tenir mai. Només la podem desitjar.”

«OLGA: Passarà el temps i nosaltres també ens n’anirem per tota l’eternitat, i tothom ens oblidarà, oblidaran les nostres cares, les nostres veus, i quantes érem. Però els nostres sofriments es transformaran en alegria per als que vindran després de nosaltres... La felicitat i la pau s’estendran sobre la terra... I es recordaran dels que ara vivim, de tots, sense nom ni figura, i ens beneiran... Germanes, germanes estimades, la nostra vida no ha acabat encara, visquem!»(Acte quart)  Cent anys després d’haver pujat a l’escena per primer cop, de la mà de Konstantin Stanislavski, ens retrobem amb uns dels personatges més representatius de l’obra de Txèkhov: Olga, Maixa i Irina, tres germanes desconcertades davant dels canvis que es produeixen al seu entorn. Mentre s’aboquen al passat, no saben com encarar-se al present que els domina ni a un futur que els espanta. Mantenen tan sols un únic desig: trobar un sentit positiu a les seves vides.