Què et pot portar a desitjar la mort d’algú que estimes?

Una filla ha de cuidar del seu pare qui, després de patir un ictus, viu un procés de deteriorament físic i mental que el converteix en un ésser totalment dependent. La manca de recursos econòmics propis i la precarietat que viuen les administracions públiques farà que la situació entri en una mena d’espiral de caiguda lliure.

Quin sentit té mantenir en vida el cos d’algú que ha perdut totes les facultats que ens fan humans?

El pes d'un cos s'inspira en la relació´ amb el meu pare malalt, les diferents etapes de la seva malaltia, la transformació´ del vincle afectiu i, especialment, el que ha suposat acceptar la seva dependència i el seu deteriorament físic i mental.
Ara que el meu pare ja no hi és, vull escenificar aquest text com una mena de celebració, compartir amb l'espectador una experiència que esdevé íntima i alhora social.
Un espectacle multidisciplinari que combina text, música en directe i projeccions, on el realisme més cru i actual dialoga amb el joc teatral, l’humor i la imaginació. V.Spunberg