Sergi Belbel dirigeix a un elenc destacable que uneix dues generacions diferents.

«Oh, que bé que tirin el barri! Que bé!» Josep Maria Benet i Jornet va escriure Una vella, coneguda olor l’any 1962, amb vint-i-dos anys. La peça ens trasllada a la Barcelona proletària d’aquell temps, una ciutat de patis de veïns, de canvis i d’inquietuds, personalitzats en la Maria, protagonista de l’obra, una noia jove sumida en un conflicte íntim però universal. Un text amarat de records, melodies i olors d’una altra època de la qual encara sentim els batecs.