Qui i com conservarà la memòria de les formes de vida d’uns sectors socials que havien crescut junts i havien compartit pudors i humitats amb les portes obertes? 

A Olors, Benet i Jornet presenta la pèrdua d’un entorn social i urbà devastat pel pas del temps i devorat per la Barcelona del 92. Una ciutat que va lluitar per conservar la seva personalitat i evitar la des?guració del barri més genuí de la ciutat dels prodigis. MARIA: Sense ni un racó per guardar la memòria. Uns arquitectes que espongen el barri, el trastoquen, el des?guren, el devoren i l’arrasen. L’arrasen! No hi quedarà res que testimoniï la manera de viure dels que van fer la ciutat dels pobres. Pobres, què he dit! Quin horror de paraula! Quina paraula més ridícula! Hem de parlar de pobres a la Barcelona de 1999? Josep M. Benet