L’acció se situa molt més enllà de la farsa i reflecteix la incertesa i l’angoixa d’uns temps nous que deriven d’una Europa instal·lada en els conflictes bèl·lics.

Galatea és una de les obres més desconegudes i arriscades de Josep Maria de Sagarra, de tall ben diferent d’aquelles seves més típiques i tòpiques com ara L’hostal de la Glòria, El cafè de la Marina o La ferida lluminosa. Aquesta obra pot interpretar-se com l’enfrontament, sota la forma de farsa, d’uns personatges que provenen del món del circ amb una situació de fons inquietant. L’acció però, que gira a l’entorn de tres protagonistes: Galatea, Jeremies i Samson, se situa molt més enllà de la farsa i reflecteix la incertesa i l’angoixa d’uns temps nous que deriven d’una Europa instal·lada en els conflictes bèl·lics. Però Galatea és més que això, és a dir, també tradueix la voluntat d’experimentar i constatar camins dins el teatre contemporani dels anys quaranta.