Pot la còpia igualar l'original?

Pot una falsificació acabar superant l'original? S'ho pregunten dos dels valors més joves i desacomplexadament innovadors de l'escena catalana actual, acompanyats d'un repartiment inesperat. 
 
El dramaturg William Shakespeare va crear el personatge de Falstaff, un cavaller anglès que, a Enric IV, on apareix per primer cop, és un covard que es vanta de tot de victòries que no ha aconseguit. És pura falsedat, potser per això el seu nom i les seves misèries inspiren aquest muntatge dirigit a quatre mans per Nao Albet i  Marcel Borràs, dos creadors escènics que ja han signat muntatges que van de La monja enterrada en vida a Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach, Los Esqueiters (Grec 2015) o Mammón. Ara, ens expliquen la història d'André Féikiévich, un falsificador d'art obsessionat en captar a la perfecció l'essència de les obres que falsifica. Aquesta obsessió el portarà a explorar fins a límits insospitables la seva pràctica. Els seus actes fraudulents provocaran la fúria de Boris Kaczynski, que en l'intent d'atrapar-lo s'adonarà que les pistes que segueix han estat falsificades fins al punt que resultarà impossible distingir entre la realitat i la farsa. El muntatge porta a escena un repartiment poc habitual. I és que, a més de les actuacions dels mateixos Nao Albet i Marcel Borràs, veurem a l'escenari el còmic Jango Edwards, l'actriu lituana Diana Sakalauskaite, el músic i actor Victor Lauwers, co-fundador de la companyia belga Kuiperskaai, l'actor francès Naby Dakhli, l'artista performatiu Thomas Kasebacher, la ballarina Sau-Ching Wong i l'actriu Laura Weissmahr.