Arcàdia combina la complexitat temàtica i intel·lectual habituals al teatre stoppardià, amb grans dosis d’humor i de misteri.

Arcàdia és un dels millors textos teatrals de final del segle XX, i l’obra mestra de Tom Stoppard. L’any 1994 va ser guanyadora, entre d’altres, del Premi Laurence Olivier a la millor obra de teatre.  

L’obra ens parla de la tensió entre romanticisme i classicisme, entre raó i intuïció; aquesta estructura dual s’observa també a la trama, que es divideix en dos temps. Al començament del segle XIX, un arquitecte paisatgístic vol renovar els jardins de Sidley Park, massa neoclàssics per al gust de l’època. En aquesta Arcàdia es troben diversos personatges, que s’enamoren, es desitgen, i fan descobriments insòlits. Entre aquests personatges, hi trobem Byron, un jove poeta.  Aquest poeta continuarà present a l’altre temps de l’acció. Ara som al tombant del segle XX. Hannah ha acudit a Sidley Park per fer-hi una investigació sobre l’estètica romàntica, després de tenir un gran èxit de vendes amb una biografia de Lord Byron. A la mansió, coincidirà amb Bernard Nightingale, un professor d’universitat que també investiga la figura del poeta. Tots ells fan d’Arcàdia una comèdia intel·ligent i apassionant.