Adaptació de la novel·la de Rodoreda que retrata la Barcelona de postguerra a través d’una història d’amor

La plaça del Diamant explica la història de Natàlia, coneguda universalment com a Colometa, i amb una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i molt especialment del barri de Gràcia. Natàlia és una de tantes noies que accepta amb resignació la seva vida i el seu matrimoni durant la Segona República Espanyola. Un cop acabada la Guerra Civil, en una Barcelona que ja no és la mateixa, Colometa vol deixar de ser Colometa. Benet i Jornet, autor de l’adaptació, afirma que «mentre que a la novel·la sentim la veu interior de Colometa, a l’escenari hi veiem la seva mirada. Aquesta és la diferència que hem hagut d’acceptar, assumir i desenrotllar. I ho fem amb tota la passió i exasperació que ens desperta un llibre inabastable en la seva totalitat.» Una meravellosa història d’amor, com afirma Mercè Rodoreda, sense sentimentalisme. Però, això sí, ben plena d’emocions.