Primera història d’Esther, considerada com un dels cims de la literatura catalana de postguerra, és un autèntic monument a la paraula.

L’obra de Salvador Espriu té en Primera història d’Esther una de les seves fites indiscutibles. 

Escrita el 1948, la Primera història té lloc a la població de Sinera, mítica i recurrent d’Espriu, recreació de l’Arenys de Mar dels records d’infància. A partir d’una relectura del tema bíblic d’Esther, com la que ja havia fet Jean Racine al segle XVII, ens parla de qüestions com ara la deshumanització del poder, la vanitat i la família.  

A mesura que passa el temps, es consolida la figura de Salvador Espriu, tant pel que fa a la seva condició de poeta com a la de prosista i home de teatre. Espriu entra al Teatre Nacional de Catalunya amb aquest text, que destaca pel seu extraordinari ús de la llengua, en una mena d’homenatge a un català alhora refinat i popular.