Escrita amb una alegria sense fre, sense por a les exageracions i a les incongruències, des de la vitalitat, la comicitat i la reflexió, l’obra s’acara amb la irrisorietat del destí humà.

Els orígens de La comèdia dels errors, una de les primeres obres de Shakespeare, són triples: clàssic, representat per dues obres de Plaute (bàsicament, els Menaechmi i, puntualment, Amfitrió); romàntic, a la manera dels contes d’Apol?loni de Tir narrats per John Gower i altres històries que figuren en narracions amoroses posteriors escrites en prosa; i bíblic, principalment a partir dels Actes dels Apòstols i l’Epístola de Sant Pau als cristians d’Efes. Shakespeare ha sintetitzat la dispersió d’aquesta procedència en una de les seves comèdies més curtes i esbojarrades, però que ofereix una visió moral compacta i un estil teatral consistents.